PASSEJANT AMB AUSIÀS MARC

El carrer Ausiàs Marc, que des de fa deu anys és el meu, porta el nom d’un gran poeta medieval, força conegut, que vaig tenir el goig d’estudiar una miqueta l’any passat, en l’assignatura “Autors imprescindibles” amb la Dolors Vinyoles. Vaig trobar molt interessant la vida d’aquest noble cavaller, enamoradís, apassionat i ple de contradiccions, que va utilitzar la llengua catalana per construir una obra poètica reconeguda, en la que expressa la seva angoixada lluita entre la virtut i el pecat.

La casa Antònia Puget

El carrer que Barcelona li ha dedicat no és gaire llarg per ser de l’Eixample, ja que comença a la plaça Urquinaona i acaba tallat per l’edifici de l’Auditori, al carrer Lepant. No sé què n’opinaria el poeta si el veiés, però jo crec que no es queixaria pas, ja que és un carrer amb edificis prou nobles,  dignes de la seva categoria. Corresponen, la majoria, al període modernista de més esplendor i estan signats per arquitectes reconeguts com Enric Sagnier i altres d’igual prestigi.  Els trobem a l’inici de la via fins arribar al Passeig de Sant Joan. Entre Bruc i Girona, per posar un exemple, podem veure una sèrie imponent d’edificis on destaca la casa Antònia Puget, seu de la fundació d’art Vila Casas*.

La meva cantonada Ausiàs Marc-Sardenya. Foto F. Gili

Després del Passeig de Sant Joan, el panorama fa un canvi i l’arquitectura es democratitza. Ja no hi veiem vitralls, ni columnes, ni tribunes i encara que el traçat urbanístic sigui el mateix, ara ens ofereix la imatge d’un barri amb cases de nova construcció.

Veles e vents

Potser el senyor Ausiàs Marc ja no trobaria aquest carrer tan noble, però en tot cas crec que el seguiria mirant amb bons ulls, al comprovar la identitat geogràfica de les vies que el travessen. Enmig d’un nomenclàtor Mediterrani, amb noms com Nàpols, Sicília i Sardenya, l'autor de "Veles e vents" reviuria les seves aventures guerreres pels mars d’Itàlia i segurament sentiria que és a casa.

L'Auditori. Foto F. Gili

A l’encreuament Sardenya-Ausiàs Marc, s'hi afegeix el carrer Ribes, i es forma la plaça Fort Pienc. Continuant fins Marina i Lepant arribem ja al final del carrer i anem a topar amb l’Auditori*. Aquest és un gran edifici, dissenyat per l’arquitecte Rafael Moneo, inaugurat l’any 1999. És la seu de l’Orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya i acull també l’Escola Superior de Música, així com el Museu de la Música, que aplega una extensa mostra d’instruments de diferents èpoques i cultures.

El Teatre Nacional. Foto F. Gili

Darrera mateix de l’Auditori trobem el Teatre Nacional* de Catalunya. Aquest edifici dissenyat per Ricard Bofill, va ser inaugurat l’any 1996. Segueix una programació regular a través de les seves tres sales: Sala Gran, Sala Petita i Sala Tallers.

A la vista d’aquests espectaculars edificis, crec que Ausiàs Marc, com a poeta i home de gran sensibilitat, sentiria l’orgull de veure que la cultura, la seva i la de tots, encara perdura a casa nostra, malgrat les dificultats que ha anat trobant al llarg del segles.