EM PASSO A LA DRETA (DE L'EIXAMPLE)

La meva cantonada actual al carrer Ausiàs Marc-Sardenya. Foto Margineda

Aquest recorregut per diferents cantonades em porta a escriure sobre la que habito ara, la cantonada Ausiàs Marc-Sardenya, a la dreta de l’Eixample. He de confessar que, després de decidir-ho m’ha vingut una certa mandra, la mateixa que vaig sentir quan feia la primera entrada a Portaferrissa-Duc, i també la que em va envair amb el meu primer escrit sobre Enric Granados-Consell de Cent. Encetar temes nous sempre m’ha inquietat; són tantes les coses que es poden dir que no saps per on començar. Ara bé, deixar-ho un cop hi estic ficada encara em costa més. Vull dir amb això, que les passejades per l’ahir m’han fet considerar aquells indrets amb la mirada del qui vol observar des de fora, i al mateix temps no pot evitar reviure moments passats. Sentimentalment això és complicat però he de dir que han estat unes experiències molt gratificants que encara no penso deixar. Més endavant tornaré a fer més passejadetes per aquelles cantonades tan entranyables per mi.

Seguint, doncs el meu periple, avui vaig a parar a la dreta de l’Eixample; no a la dreta clàssica, la que va edificar les cases amb més pedigrí de Barcelona, sinó a la nova dreta, la que es va anar formant a partir del Passeig de Sant Joan, i que a la part baixa pren el curiós nom de Fort Pienc. Curiós per ignorat, és clar, perquè abans d’anar-hi a viure, desconeixia totalment que aquest barri existia i que provenia de la construcció d’una fortificació militar per controlar la ciutat, després de la fatídica Guerra de Successió. Aquesta construcció es va mantenir fins l’any 1869, quan les vindicacions populars van promoure el seu enderrocament, juntament amb al de la Ciutadella. Així doncs, podem concloure que la història del Fort Pienc comença amb la demolició de les muralles.

L'antiga estació del Nord. Foto F. Gili

Molt a prop s’hi construí l’estació de ferrocarril del Nord, de la línia de Lleida, amb una façana molt vistosa, d’estil neoclàssic. A partir del tancament de l’estació l’any 1973 i més endavant, seguint l’empenta transformadora dels Jocs Olímpics, el barri va anar canviant totalment de fesomia: parc urbà, poliesportiu municipal, estació d’autobusos, llar de gent gran, centre cívic, mercat, biblioteca, escola bressol i primària...

Alguns equipament a la plaça Fort Pienc

Altres equipament culturals ja a nivell ciutadà, com l’Auditori i el Teatre Nacional, també conformen l’actual Fort Pienc.

Vista dels equipaments des de casa.
Foto F. Gili

Es pot dir que amb aquesta cantonada, he conegut de prop el que és la vida de barri ja que aquests equipaments són davant de casa meva. En les anteriors cantonades, tant a Portaferrissa com a Enric Granados, això es feia difícil perquè ambdues formen part de la ciutat històrica, la que compartim tots els barcelonins i no disposa d'espais tan grans utilitzables. En canvi, aquest tros d’Ausiàs Marc pertany a un barri que va estar molt temps ignorat i que ha anat creixent en habitants, en serveis i en voluntat de futur (té l'índex de població jove més elevat de l'eixample).

Llàstima que tot això m’hagi arribat un pèl tard, quan la meva demanda d’oferta social de cara a la família no m’és tan necessària, però de tota manera, benvingut sigui.

En successives entrades aniré perfilant les principals característiques d’aquest sector de l’Eixample.