PASSEJADES PER L'EMPORDÀ

Finestra interior. Foto Gili

Des de la casa de Vilajuïga, voldria apuntar unes breus impressions sobre el paisatge i la realitat actual de la comarca, fetes en passejades per llocs propers. La meteorologia ens ha volgut regalar uns dies de Setmana Santa insòlitament esplèndids, cosa que agraïm els soferts habitants d’aquestes contrades tramuntanals.

Ha florit el jardí.  Foto Gili

El paisatge ha deixat enrere l’aspror hivernal i s’ha vestit amb tonalitats alegres. Els sarments de vinya mostren atapeïts brots novells, les catifes de blat i pastures llueixen el millor verd, els marges, esquitxats de vermell i de groc esdevenen amables i l’aire perfumat escampa arreu l’arribada de la nova estació.
.

Vinyes a Vilajuïga. Foto Gili

És un fet natural que a hores d'ara ja no m’hauria de sorprendre però, inevitablement cada any sento la mateixa admiració quan es produeix l’esclat primaveral. Aquests dies, caminar pels afores de Vilajuïga i contemplar els olivars nets i les vinyes ben arrenglerades, és tot un plaer.

Oliveres a Vilajuïga. Foto Gili

Foto Gili

Dilluns vam anar a Castelló d’Empúries que està tan sols a deu kilòmetres de Vilajuïga, enmig de la plana empordanesa. Era aviat i pels carrers hi havia molt poca gent. Castelló d’Empúries és un poble amb molta història al darrere. L’antic esplendor feudal, com a capital del Comtat d’Empúries encara és ben visible en alguns indrets del nucli vell. La catedral, magnífica, sorprèn per la grandiositat i dóna idea del que la població va representar en altres temps.

El Portal de la Gallarda. Foto Gili

El canal de la farinera. Foto Gili

Aquest poble ha viscut sempre de l’agricultura i la ramaderia però, a partir dels anys seixanta, ha vist com s'incrementava el seu potencial econòmic amb la creació d’un altre nucli urbà, al costat del mar, que sorgí del no res: la marina residencial Empuriabrava, al golf de Roses. Les terres que ocupa actualment aquesta gegantina urbanització, fins fa mig segle eren aiguamolls i terres de pastures (closes), amb cinc grans masos o cortals i minúscules parcel·les dedicades al cultiu de blat, farratge i a la cria de bestiar, sobretot cavallí. Aquest accentuat contrast entre els dos nuclis castellonins i la distància física que els separa, ha fet que visquin al marge l’un de l’altre. Nosaltres, naturalment, preferim l'encant del Castelló antic.

Port de la Selva

Dimecres vam decidir donar un tomb per Port de la Selva. Aquesta població, una de les més boniques del litoral empordanès, ha sabut conservar l’encant primitiu dels nuclis pescadors. La vista del front marítim que ens ofereix mentre ens hi apropem composa una postal extraordinària. Les platges situades a la part septentrional són cales rocalloses de gran bellesa que ja formen part del Cap de Creus. La gran platja del poble està encarada a tramuntana. El dimecres bufava una mica i vam cercar la protecció d’una terrassa de bar arraconada.

El monestir de Sant Pere de Roda

Des d’allà gaudíem de la vista sobre la badia i la serra de Verdera, on està enclavat el monestir de San Pere de Roda. Contemplant el gran cenobi vam comentar que, foradant aquesta serra, a l’altre costat trobaríem Palau-saverdera, Pau i Vilajuïga. Fins fa poc només es podia accedir al monestir des d’una carretera que sortia precisament de Vilajuïga. Als anys vuitanta se’n va construir una altra des de Port de la Selva i ara es pot optar per fer la pujada o la baixada per qualsevol de les dues. La visita al monestir benedictí és una experiència inoblidable i per a nosaltres una mena de ritual que possiblement encara farem aquests dies.

Il·lustració Francina
Del conte El pastor i la sirena

Il·lustació Francina
Del conte El pastor i la sirena 

Aquest contrast entre la plana i la muntanya, entre la serra i el mar, és el que ha creat el mite de la sirena i el pastor.

    Si sabessis el mar com és bonic!
    Si veiessis la llum de la carena!