L'ESPERIT D'UN VELL PALAU

El Palau Gralla poc abans de ser enderrocat

Rememorant la trista fi del Palau Gralla, al carrer Portaferrissa, voldria ampliar algunes dades històriques i afegir unes consideracions personals.

Aquest noble palau, hostatge de prínceps al seu dia, va néixer a partir d’una primera edificació al segle XIV, i va viure un segon període de gran esplendor al segle XVI, quan Miquel Joan de Gralla va reformar la façana, incorporant una porta d’entrada d’estil plateresc i finestres ornades, així com un pati voltat per un claustre de dos pisos d’estil neogòtic. A mitjans del XIX, la casa havia sofert un progressiu deteriorament que desembocà en la seva demolició l’any 1856, per obrir el carrer del Duc, malgrat les protestes d’una bona part de la societat.

La porta principal de la casa Pere Serra

Després d’aquella pèrdua hi van haver intents de reparació: l’arquitecte Puig i Cadafalch li va retre homenatge quan dissenyà la casa Pere Serra, d’estil modernista, a la Rambla Catalunya, reproduint l’estil ornamental de la porta principal i de les finestres. El pati neogòtic, fou desmuntat pedra a pedra i després d’un llarg periple per la geografia peninsular, va anar a parar a mans del propietari de Prosegur a l’Hospitalet i reconstruït dins la seva seu central.

L'actual edifici amb el centre comercial als baixos

No crec gaire en poders màgics, però en el meu recorregut per diferents cantonades una estranya casualitat m’ha fet ensopegar amb persones relacionades amb la casa desapareguda. La primera es produí al casar-me, quan vaig anar a viure a la cantonada d’Enric Granados-Consell de Cent. De bell antuvi em vaig trobar amb una jove procedent com jo de Portaferrissa-Duc. Ella vivia al cantó dret, precisament allà on estava situat el nucli del palau. Al cap d’uns mesos, un germà seu també va llogar un pis en la finca d’Enric Granados i així mateix ho van fer els meus pares l’any següent. En poc temps, l’escala es convertia en una mena de colònia procedent d’aquell sector concret de Portaferrissa.

D’altra banda, vaig freqüentar sovint les galeries comercials instal·lades a la part baixa del reemplaçat edifici, quan una amiga s’hi establí una temporada. Llavors s’anomenaven galeries Gralla, en record del vell palau, però no devien funcionar gaire bé perquè han canviat de nom i d’orientació. Ara ostenten el poc afortunat rètol de Pepe Jeans.

La xocolateria Fargas fent catonada al carrer del Pi

No acaba aquí la meva relació amb l’indret: 36 anys després, quan em vaig traslladar a la meva actual vivenda,  la cantonada Ausiàs Marc-Sardenya, vaig fer coneixença amb el matrimoni que ara regenta la xocolateria Fargas, situada ben bé enfront del que era la casa Gralla.

Llibre sobre el pati neogòtic

Diuen que algunes cases arriben a tenir ànima i tanta coincidència m’ha fet sospitar que l’esperit de l’antic palau encara volta i em segueix de prop. Avui he passejat per aquell centre comercial, cercant algun senyal especial, però no he vist res significatiu ni escoltat cap psicofonia del passat: rengleres de pantalons, camises i jerseis em miraven indiferents. Què queda d’aquella noble casa? Allà evidentment res. Potser entre les arcades neogòtiques del pati errant, a l’Hospitalet, seria possible escoltar algun sospir d’enyor.