UN TASTET DE BOGERIA

El general Espartero

Els escrits sobre la cantonada Portaferrissa-Duc, han fet que m’interessés de nou per alguns noms que ja tenia mig oblidats. Aquest grup de variada procedència i condició, sense conexió en l’espai i en el temps, viurà avui l'excepcional trobada.que m'he permès elucubrar.

En Perot lo lladre

Fins ara ha desfilat el nefast general Espartero, duc de la Victòria, el bandoler Perot lo lladre, en Joan Gralla i el baró de Maldà, però falta afegir a la llista de personatges històrics, els dos més importants: el marqués de Comilles i el seu almoiner protegit, en Jacint Verdaguer, i amb ells, mencionar el Palau Moja, a la cantonada Portaferrissa-Rambla. Aquest sumptuós edifici, d’estil neoclàssic, bastit sobre l’antiga muralla l’any 1784, va ser adquirit i habitat per Antonio López, marquès de Comillas, un home de negocis d’historial brut, que comparteix amb el general Espartero, el lamentable honor de ser blasmat pels barcelonins actuals. I també és en aquest palau on mossèn Cinto va viure moments d'exaltació i va poder comprovar com es podia passar de la glòria a la dissort.

Palau Moja. Saló principal o del Vigatà

Els.personatges citats, tan sols tenen en comú la seva proximitat amb el carrer Portaferrissa i ara, per pur caprici, vull deixar de banda el rigor històric i la cronologia i avançar pels camins teòrics de la imaginació.

El marquès de Comillas

Cada un d'ells va viure un època determinada, però fóra curiós fer un salt en el temps i reunir-los per canviar impressions. Imagino al baró de Maldà organitzant una d'aquelles xocolatades a que era tan aficionat, en algun saló del seu palau del carrer del Pi, per tal d’assabentar-se dels últims rumors i prendre’n nota en el seu famós dietari “Calaix de sastre”.

Mossèn Cinto

Allà segurament veuríem com el marqués de Comillas cercaria al general Espartero -fent veritat allò que “Déu els cria i ells es troben”- per maquinar interessos dubtosos o directament aliens a la legalitat, mentre en un racó discret, observaríem com en Joan Gralla, eclesiàstic i amant de la cultura, escoltaria admirat la paraula poètica de mossèn Cinto, departint sobre temes divins i humans. Quin goig poder ser testimoni d'una conversa com aquesta! Enmig d'un ambient tan elevat, semblaria quedar fora de lloc el bandoler Perot lo lladre, però no us ho penseu pas ja que, jove i atrevit com era, estic ben segura que intentaria seduir alguna noble dama del saló, per tal d’arreplegar possibles guanys.

Ferran Adrià

Ah! I aquest aiguabarreig delirant, m'agradaria rematar-lo amb un personatge nou i totalment diferent: Ferran Adrià, actual usuari del barri, dessitjós de congraciar-se amb el selecte veïnat històric que hi ha trobat, podria aparèixer al final de la vetllada, per convidar als presents al Bullitaller que ha muntat al seu palauet de la Portaferrissa, per fer un tastet de noves textures i deconstruccions, que segurament els deixaria ben bocabadats.