L'OMBRA AMABLE DE LA UNIVERSITAT

L’ombra que menciono no és pas metafòrica sinó que correspon a la que ens oferien els jardins de la Universitat Central, molt propers a la nostra casa d’Enric Granados.

La seu històrica de la Universitat de Barcelona, va ser inaugurada el 1871, segons projecte de l’arquitecte Elies Rogent, el mateix que va dissenyar l’edifici veí del Seminari. També va tenir la feliç idea d’envoltar-ho d’uns jardins, que són com una mena d’oasi de pau enmig de l’eixample. Molts dels seus arbres procedien de l’antic jardí botànic del marquès de Ciutadilla, a fi de poder continuar l’estudi de la botànica en la pròpia Universitat. Son arbres que tenen molt valor i una bona colla d’anys.

L'Hivernacle. Foto Margineda

Aquests jardins han experimentat períodes de degradació i successives remodelacions, fins arribar a l’estat actual, força ordenat. L’any 1965 s’hi va construir un hivernacle per conrear plantes exòtiques i tropicals. A partir de 1995, després d’una altra remodelació, es van dedicar a l’historiador Ferran Soldevila.

Els nens enfilats sobre les arrels.
Foto Margineda

Els arbres actualment
Foto Margineda

Algun diumenge pel matí passejàvem amb els fills petits per aquells jardins tan ben endreçats. En aquella època obrien l’entrada que correspon al carrer de la Diputació. Recordo que els nens només frisaven per enfilar-se per les arrels d’uns arbres enormes i la resta de tresors botànics eren olímpicament ignorats per ells, amb la qual cosa el passeig acabava aviat

El brollador amb peixos. F. Margineda

Vaig intentar anar-hi més tard amb el meu nét però ho vaig descartar, ja que el menut s’hi distreia una estoneta mirant els peixets de colors d’un brollador encantador, però de seguida es cansava i tirava pedretes a l’aigua, remenava la terra i tocava les coses prohibides que toquen tots els nens del món. En definitiva, els jardins de la Universitat són un racó tranquil de descans, ple de riquesa vegetal i, naturalment, no estan pensats per l’esbarjo infantil.

Tinc entès que actualment, els dies festius aquests jardins estan tancats al públic i tan sols s´hi pot accedir en horari universitari.
Fa unes setmanes hi vaig tornar amb el meu marit i vam fer algunes fotografies. Vaig poder comprovar que els vells arbres d’arrels protuberants continuen ufanosos i el brollador encantador segueix proporcionant la serenor d’altres temps.

Pati de Ciències

Passejant, passejant vam convertir en metàfora allò de l'ombra amable, en entrar al mateix recinte universitari. Allà dins, vam transitar per tots els espais visitables, recordant el consell que m'havia donat el bidell de la zona, en una altra ocasió que hi vaig anar: “Senyora, -va dir aquell home amb una certa solemnitat- mentre no trobi cap porta ni barrera que ho impedeixi, vostè pot circular per on vulgui”.

Sala dels retrats de tots els rectors de la Universitat.

Foto Margineda

I així mateix ho vaig fer. Déu n'hi do les coses que es poden veure i retratar!

Atenció Alfons: actualment, en el vestíbul principal de l'entrada, s'hi exposa una col·lecció d'aparells precursors del cinematògraf, que es titula "L'experiència màgica del Cinema".

Vestíbul del primer pis. Foto Margineda

.