HE TOPAT AMB ELS TRES TOMBS

Foto F. Gili

He sortit de casa amb l’ànim de retratar coses interessants de la part dreta de la Rambla fins al carrer del Carme i d’allà anar al recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu, però vet aquí que, a mig camí, una trobada inesperada ho ha canviat quasi tot.

Carruatge amb la imatge de S. Antoni Abad. Foto F. Gili

Tot just arribant al carrer Pelai he vist que el trànsit estava tallat i de lluny s’albirava una comitiva presidida per la Guàrdia Urbana de gala. No tenia idea de què es tractava però he decidit quedar-m’hi ja que no tots els dies es pot gaudir d’una desfilada pel centre de Barcelona sense haver de patir aglomeracions. El que no pensava és que fos tan llarga. Conforme ha arribat he vist que era una trobada dels Tres Tombs i més tard m’han informat més bé i he sabut que es celebrava per tancar les desfilades que es fan per tot Catalunya des del dia de Sant Antoni Abad (17 de gener).

Carruatge fúnebre. Foto F. Gili

Cavalls amb vistosos arreus. Foto F. Gili

Hi havia cavalleries de tota mena, la majoria de tir, i també cavalls de muntar amb genets de diverses entitats. Els carros i carruatges provenien de les moltes poblacions que celebren a Catalunya la festa dels Tres Tombs, i  feia goig veure’ls tan ben guarnits i els cavalls nets, raspallats i arreats amb vistosos ornaments. Els nombrosos turistes que envoltaven la zona contemplaven encantats l’espectacle i  captaven imatges de la desfilada a tort i a dret.

Aquesta trobada fortuïta ha trastocat l’objectiu que m’havia fixat però ha valgut la pena i ha servit perquè m’adonés de la importància que tenen a Catalunya aquestes celebracions populars. La potència associativa que les manté diu molt de la salut mental d’un país i del seus valors tradicionals.

Foto F. Gili

Després d’una desfilada tan llarga era massa tard per anar al recinte de l’antic Hospital i només he fet fotografies d’algunes façanes Rambla avall que encara no havia comentat, com per exemple, la de la farmàcia Nadal, d’estètica noucentista o la de l’Acadèmia de Ciències i Arts.

Rellotge de l Acadèmia de Ciències. Foto F. Gili

Aquest edifici, d’original estil progressista, fou projectat per l’arquitecte Domènech i Estapà el 1883. El rellotge situat al centre senyala l’hora oficial  i és obra del sismòleg Carles Fontseré. Recentment ha estat declarat Bé Cultural d’interès nacional. Els baixos de l’edifici els ocupa el teatre Poliorama.

Tabacs de Filipines. Foto F. Gili

Seguint avall, també he retratat part de la façana de l’antic seu de Tabacs de Filipines, una de les moltes empreses fundades per Antonio López López, marqués de Comillas, el comerciant d’infausta memòria pel seu passat esclavista. La façana és d’estil acadèmic amb escultures al·legòriques al Comerç i a Ultramar. Actualment és un hotel de luxe.

Façana barroca de Betlem. Foto F. Gili

A continuació i ja al carrer del Carme, la façana d'estil barroc de l’església de Betlem ha tancat el cercle fotogràfic. Aquest estil, d'escasa presència per molts motius en la nostra ciutat, principalment per la falta de producció arquitectònica d’envergadura, després dels estralls de la guerra de Successió, queda magníficament plasmat tant en l’entrada principal com en les  laterals que s’obren a la Rambla, així com en la fornícula que fa cantonada al carrer Xuclà, dedicada a Sant Francesc Xavier

. 

Fornícula dedicada a S. Francesc Xavier. Foto F. Gili

Cal ressaltar les columnes salomòniques, típiques de les portades barroques catalanes i els carreus encoixinats de les parets exteriors. L’interior que abans de 1936 era d’una sumptuositat extraordinària, patí un incendi durant la guerra civil i la seva riquesa es perdé sense remei. Aquesta església formava part del meu escenari visual quotidià quan vivia a la Portaferrissa, però sentimentalment el meu cor està molt més unit a l’ombra gòtica del Pi. Barcelona destaca sobretot pel seu gòtic i per la seva arquitectura modernista.

Queda pendent per una propera entrada la visita projectada a l’antic Hospital de la Santa Creu; encara que s'acaba el curs, un moment o altra la faré. Tot això si no ensopego abans amb una altra desfilada, seguici o manifestació que ho impedeixi.