HISTÒRIA I ART ENMIG DEL RAVAL

Entrada al recinte de l'antic Hospital de la Santa Creu. Foto F. Gili

Vaig dir que ho faria i encara que hagi acabat el curs aquí està: l’antic Hospital de la Santa Creu pot tancar dignament el blog per mèrits propis i també el meu recorregut per les cantonades on he passat la vida. L'entrada podria ser molt més extensa perquè el lloc dóna molt de sí, però ja faré enllaços pel qui vulgui informar-se més bé.

Escut a l'entrada pel carrer de l'Hospital. Foto F. Gili

Un període no gaire llarg de la meva formació com a persona, va transcórrer a l’altre costat de la Rambla, dins un recinte singular del Raval, situat entre el carrer del Carme i el carrer de l'Hospital. Aquí hi podem trobar un dels complexos arquitectònics de més bellesa de la nostra ciutat: un conjunt d’edificis gòtics del segle XV, que antigament foren seu de l’Hospital de laSanta Creu de Barcelona. La primera pedra d’aquests edificis, que agruparen els diferents hospitals de la ciutat, la posà el rei Martí l’Humà l’any 1401. El claustre i els pabellons de dues plantes que l’envolten, així com la capella i edificacions posteriors com la Casa de Convalescència i l’Acadèmia de Medicina del segle XVII, formen un conjunt admirable, declarat l’any 1931 Monument Històric Artístic d’Interès Nacional.

Claustre de l'hospital

Pati de l'IEC. Foto F. Gili

Aquests edificis, adquirits per l’Ajuntament a principis del segle XX, quan l’hospital es traslladà a la nova seu de Sant Pau, allotgen actualment una sèrie d’institucions ciutadanes de gran prestigi, entre elles l’Institut d’Estudis Catalans, l'IEC, entitat creada el 1907 per Prat de la Riba que ocupa l’antiga Casa de Convalescència. Entre altres seccions dedicades a la recerca científica dins l'àmbit de la cultura catalana, destaca la secció filològica que ha elaborat el diccionari que regula les normes ortogràfiques de la nostra llengua.

Entrada a l'IEC. Foto F. Gili

Naus gòtiques de la Biblioteca

La Biblioteca de Catalunya, també creada el 1907, s’allotja dins les esplèndides naus gòtiques de l'antic hospital, les mateixes que van veure morir al gran Antoni Gaudí atropellat per un tramvia. Durant la dictadura va haver de canviar el nom i passà a ser la Biblioteca Central. 

Entrada de l'Escola Massana. Foto F. Gili

Finalment, encara hi podem veure l’Escola Massana, centre municipal d’arts aplicades, vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona, que està situada en les naus pròximes al carrer de l’Hospital, en espera d’un proper trasllat a la veïna plaça Gardunya. Aquesta escola va néixer fruit d'una generosa donació del filantrop pastisser Agustí Massana, que tenia l'obrador al carrer de Ferran.

Aspecte general. Foto F. Gili

Vaig freqüentar durant un cert temps aquest lloc per anar a l’Escola Massana; ho tenia ben a prop des de la Portaferrissa. Només van ser un parell d’anys; després, per diverses circumstàncies ho vaig deixar però conservo encara alguns dibuixos d’aquella etapa que no he pogut escanejar perquè els tinc a Vilajuïga. El director de l’Escola era el pintor vilafranquí Lluís M. Güell i Cortina; el seu professorat i les tècniques d’aprenentatge, molt innovadores per l’època, eren excel·lents. Avui he mirat el vestíbul i no l’he reconegut. Suposo que les diferents dependències també deuen haver sofert grans canvis.

Jardins del claustre. Foto F. Gili

M’agradava molt accedir al recinte pel carrer del Carme i travessar els jardins del claustre fins arribar a l’Escola. Era un espai ple de serenor on la pedra i el verd es fonien harmoniosament, un espai tranquil i recollit. La creu salomònica situada al centre del pati, donava fe d’un passat històric i de pau.

El sortidor enmig del claustre. Foto F. Gili

He fet les fotografies procurant obviar les notes discordants. Crec que ho he aconseguit i tot sembla prou net. Però la visita d'avui no m’ha transmès les mateixes sensacions d'abans. Tot i els mèrits que ha anat acumulant durant tants anys i l’afany de les entitats que encara l’ocupen, el lloc ofereix avui dia alguns aspectes que desmereixen la noblesa de la seva antigor. La manca de neteja és palpable i l’actitud de la nombrosa concurrència que s´hi passeja fa pensar en un xoc cultural evident. Les característiques que predominen en el barri contribueixen a aquesta degradació i això, ara per ara, no es pot canviar, però seria molt d’agrair que les autoritats pertinents fessin alguna cosa per tal de millorar-ho.

Teatre Romea. Foto F. Gili

Església de Sant Agustí. Foto F. Gili

.

Drac, vano, fanal i paraigua, simbols d'una època. Foto f. Gili

   

A la sortida no m´he pogut estar de fer algunes fotografies de llocs emblemàtics del carrer de l'Hospital. Finalment, la casa Quadros i el seu bonic drac oriental m'han donat la benvinguda al bell mig de la Rambla.