RESPIRAR MODERNISME

Detall del vestíbul de la casa Berenguer

Porta interior de la Casa Berenguer
Dreta de l'Eixample

No sé si la casa vella que ocupava anteriorment el meu xamfrà d’Enric Granados era d’estil  modernista o no, però el que sí puc assegurar és que pel nostre entorn, la presència del modernisme era una constant. Un modernisme, això sí, divers i jeràrquic ja que, tirant cap a la banda dreta, a Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia, apreciàvem una empremta senyorívola, amb edificis signats per prestigiosos arquitectes, mentre que, tombant per la banda esquerra, a partir d’Aribau, trobàvem una construcció bastant més modesta. 

Vestíbul al carrer Floridablanca
Esquerra de l'Eixample

Malgrat els disbarats comesos en èpoques en què el modernisme va ser poc considerat, s’han fet esforços per recuperar l’essència d’aquelles cases, i fins i tot en las considerades de segona categoria és evident la força del moviment modernista observant les baranes dels balcons, l’enrajolat dels vestíbuls, les vidrieres, els llums o altres detalls ornamentals.

Modernisme des del balcó
Foto Margineda

Faré un recorregut per l’entorn immediat de la nostra anterior vivenda d'Enric Granados, on es concentra una part molt important de la riquesa modernista de l'Eixample:
Ben bé a la cantonada del davant, només obrir el balcó, ja teníem un bon exemple amb la casa Domènech i Estapà*, un edifici amb tribunes als angles i original coronament. L’altre edifici de color rosat que apareix al fons de la fotografia, correspon al grup de cases Josep J. Bertrand* del carrer Balmes, del nº 44 al 50, dissenyades per l’arquitecte Enric Sagnier, el gran constructor de l’Eixample. Aquí es va prescindir de tribunes i els angles es van resoldre amb superfícies corbades.

Per cert, la tribuna, aquest element tan destacat en molts edificis modernistes, sempre em va intrigar, ja que mai hi vaig veure ningú assegut o contemplant el carrer a través del vidres. De fet la seva existència era proporcional a la categoria de l’edifici. El luxe de posseir una voluminosa tribuna denotava el poder econòmic del seu propietari, ja que es pagava en proporció a les seves dimensions.

Moble amb marqueteria del Museu Modernista

Precisament en l'edifici rosat d'Enric Sagnier, Balmes 48, està ubicat el Museu del Modernisme Català*, una meravella de museu que prové de la col·lecció privada de dos antiquaris barcelonins, Fernando Pinós i Maria Guirao.

Baixos de la casa Berenguer

Seguiré el meu recorregut anant al veí carrer de la Diputació, entre Balmes i Rambla de  Catalunya, on es troben dos edificis magnífics que atreien la meva atenció i la de qualsevol vianant interessat en el tema: La casa Berenguer* al nº 246, de l’arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó, extraordinari exemple de recuperació del seus elements originals

Escalinata de la casa
Garriga Nogués

L'altra, és la casa Garriga Nogués*, al nº 250, de l’arquitecte Enric Sagnier, actual seu de la Fundació Godia* on cal destacar quatre escultures exteriors d’Eusebi Arnau sobre les etapes de la vida. Aquesta Fundació mereix una visita, tant per l'arquitectura interior, de gran elegància, com pel seu valuós contingut.

Vull acabar aquest recull, mostrant una fotografia de la casa Francesc Cairó*, al nº 106 d’Enric Granados, una altra joieta del meu antic carrer que sempre vaig admirar, si més no, de lluny. Correspon a la porta d'entrada d’original disseny. Ella sola ve a representar un compendi del genuí estil modernista.

*Clicant els noms en vermell enllaçareu amb la corresponent pàgina web.