 |
| "Espiral arbrada", al Parc de l'Estació del Nord |
Sens dubte, en una imaginària competició d’espais verds ciutadans, la cantonada
que habito actualment, Ausiàs
Marc-Sardenya, guanyaria per golejada a les cantonades anteriors. Ja vaig
mencionar l’escassa presència de zones verdes a l’entorn d’Enric Granados, i no
caldria aclarir que l’absència d‘aquestes zones era total pel barri gòtic de la
Portaferrisa.
 |
| Il·lustració F. Gili |
Allà ho suplíem pujant al terrat, que no era precisament verd però
resultava idoni per jugar i respirar, donades les seves generoses dimensions. En
el blog de Contes i Narracions, ja fa uns anys, li vaig dedicar una entrada
sencera impregnada de nostàlgia; “SublimTerrat”* ho vaig titular i l’acompanyava amb un dibuixet on la meva germana
i jo corríem entre un laberint de llençols.
 |
| Letamendi nord. Potser massa ombra? |
A la casa d’Enric Granados no hi havia terrat però en canvi teníem a
tocar la plaça Letamendi, un singular
espai romboïdal enmig de l’eixample, format per super-xamfrans i dividit pel
sorollós trànsit rodat del carrer d’Aragó. D’aquesta divisió en resultaven dos espais triangulars. En l’època en que hi solíem
anar, la zona nord estava preferentment ocupada per mares i criatures i
la zona sud era utilitzada per un personal més variat. Encara que soni a
increïble, aquestes petites places eren llocs bastant tranquils ja que, un cop
hi érem, la nostra oïda s’habituava al brogit imperant i en prescindia
totalment.
 |
| Palmeres a la zona sud. Foto Gili |
L’arbrat i uns quants arbustos, intentaven aportar certa sensació de
natura i gràcies a tot plegat els meus fills van poder gaudir d’un mínim de sorra
i d’algun gronxador quan eren petits. Fa pocs dies hi vaig passar i vaig veure que
els arbres havien crescut molt i que l'enjardinat havia canviat. Les palmeres washingtònies semblaven voler
esgarrapar el cel i en la part nord l’ombra em van semblar excessiva, de cara al
fred hivern.
El meu barri actual sí que està envoltat de zones verdes: d’una banda
s’han fet jardins en l’interior de dues illes de cases properes: els jardins de
Lina Òdena i la Carretera Antiga d’Horta; amdos tenen accessos per Ausiàs Marc i Alí
Bei.
 |
| Parc de l'Estació del Nord |
Així mateix tenim el Parc de l'Estació del Nord*, una zona creada el 1988
que va de Nàpols a Lepant, passant per sota dels ponts de Sardenya i Marina.
Aquest parc es caracteritza per un traçat integrador, que fusiona natura i
escultura amb varies creacions de ceràmica vidriada blanca i blava sobre la
gespa verda (actualment no gaire), de l’artista americana Beverly Peppers, que
prenen el nom de “Cel caigut”. Prop
del carrer Sardenya hi ha una altra creació amb til·lers, “Espiral arbrada”, i passat
els ponts el parc s’allargassa fins una àrea dedicada a jocs infantils i una
zona per gossos, amb varietat de vegetació.
Tot això sense oblidar que, ben a prop, tenim el nostre parc per excel·lència, el que estimem tots els
barcelonins, el Parc de la Ciutadella, un lloc carregat d’història i de racons
evocadors, que va recobrar la pròpia dignitat després d’un passat que ara tenim
més present que mai.
 |
| Parc de la Ciutadella |
D’espais per airejar-me en tinc molts però de vegades el que costa
és saber trobar el temps per fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada