NO M'AGRADA LA TRAMUNTANA

-No t’agrada la tramuntana? -la pregunta em va sobtar.

-No, no m’agrada gens -vaig contestar de manera quasi automàtica.

La meva amiga Mercè i jo érem dins d’una merceria de Figueres per comprar un parell de coses que necessitàvem. La dependenta que ens atenia havia obert una caixa plena de cintes de colors i mentre triàvem i enraonàvem, ella em va sentir malparlar del vent que bufava amb força a l’exterior. Em va sobtar que intervingués en la conversa perquè no la coneixia de res; el to i el somriure eren més aviat desafiadors.

-Llavors, per què vens? -insistí la dependenta.

-Que per què vinc? -vaig repetir, endevinant que el meu comentari sobre el famós vent no li havia agradat gens. Tot seguit em vaig refer:

-Doncs, mira, vinc per moltes coses, moltes; però per la tramuntana ja et dic jo que no –vaig concloure categòrica.

Pintura d'Evarist Vallès amb els claus
 que simbolitzen la tramuntana.

Potser hauria d’haver fet una relació dels motius que tinc per anar a l’Empordà: pel paisatge, per les platges properes, perquè hi tinc una casa, una família i uns amics i, sobre tot, perquè és on va néixer el meu marit i on hem volgut continuar arrelats. Tot això li podria haver dit però no en vaig tenir ganes. Vaig considerar que la noia era bastant impertinent i que estimava tant la seva terra que era incapaç de tolerar que algú hi trobés defectes. Semblava evident que a ella aquell vent aterridor li agradava molt.

 Originada per un desequilibri atmosfèric entre pressions altes i baixes, la tramuntana dota a la comarca d’un caràcter especial. Reconeguts autors consideren que és un element que influeix sobre tot en l’agricultura i repercuteix en nombrosos efectes biològics,  geològics i fins i tot psicològics. Sobre aquests últims es podria escriure molt.

Dibuix d'en Jap ironitzant sobre els efectes
 de la tramuntana a la carretera.

Anteriorment ja havia tingut ocasió d’observar que, a molts empordanesos, no els plau gens que es critiqui la tramuntana. Per a ells és un senyal d’identitat que esgrimeixen amb orgull. Alguns mantenen que és un vent benefactor que saneja l’atmosfera i s’emporta tots els microbis. Clar que no afegeixen que moltes vegades també arrenca persianes, destrossa collites, fa volar testos, tendals, teules i teulades senceres, rètols, bastides i moltes altres coses, però això per a ells només són petits detalls que no val la pena mencionar. Tots aquí hem viscut experiències personals sobre els efectes d’aquest vent devastador: un dia em vaig oblidar de fermar bé una persiana i no l’hem tornat a veure mai més; no sabem on va anar a parar. En una altra ocasió van ser uns texans els que van sortir volant de l’estenedor; després d’una recerca intensiva van aparèixer encastats i bruts a l’enreixat de l’hort veí.

El pi que ens va tombar la tramuntana. Foto Margineda

 Però l’ensurt més gran va tenir lloc el mes de març del 2005, quan va arrencar d’arrel un pi enorme del nostre jardí. Molta gent del poble ho va voler retratar.

Ja vaig tenir una lleugera idea de la seva força el primer dia que vaig posar els peus a Vilajuïga. Hi vaig anar en tren, acompanyada per la meva germana i, abans d’arribar a l’estació, vaig gosar repentinar-me per causar bona impressió a la família del meu futur marit. El tren, cosa rara, va arribar abans d’hora, a l’estació encara no hi havia ningú esperant-nos i feia una tramuntana espantosa. Potser és innecessari aclarir en quin estat va quedar el meu pentinat.

Arbres i arbustos cremats prop de casa l'agost del 2000. Foto Margineda

En un pla ja més dramàtic, no hem d’oblidar que, en un incendi, el fort vent i el foc són una combinació letal, impossible de combatre. El fet que es produeixi amb certa periodicitat aquesta desgraciada circumstància, fa sospitar que s’hagi aprofitat un dia de tramuntana per afavorir deliberadament el sinistre.

En aquests moments sóc a la casa de Vilajuïga i mentre escric sento el buf de la tramuntana bramulant a fora. Avui, però, no és de les més fortes i sembla que tendeix a minvar. Demà potser farà un dia tranquil i és molt possible que la climatologia d’aquest país ens regali un cel blau espectacular, per compensar-nos de la ventada.

"El faig ajagut", que creix completament inclinat degut al fort vent. Foto M. Queralt 

El famós vers del gran poeta empordanès Fages de Climent, “Oració al Crist de la tramuntana”, implora al  Totpoderós que posi seny a tot plegat:

                            Braços en creu damunt la pia fusta,
                          Senyor, empareu la closa i el sembrat,
                            doneu el verd exacte al nostre prat
                                i mesureu la tramuntana justa 
                         que eixugui l'herba i no ens espolsi el blat.



Salvador Dalí, gran amic d'en Fages de Climent,  va voler retre homenatge al poema, fent la seva particular interpretació del "Crist de la tramuntana".