PASSEJADA TURÍSTICA

Font de la Portaferrissa. Foto Margineda.

La vida ciutadana que desenvolupàvem la família durant la meva infantesa i adolescència quedava delimitada dins d’uns espais ben concrets. La nostra casa de Portaferrissa estava situada enmig de dos punts estratègics: si tiràvem cap a la dreta amb un parell de minuts arribàvem a la Rambla i si sortíem cap a l’esquerra de seguida ens trobàvem davant la Catedral i  la Via Laietana. Entre aquests dos espais transcorrien les nostres vides. El meu pare tenia el seu despatx al carrer de la Tapineria a tocar de la Catedral; la meva germana i jo anàvem a les monges del carrer Avinyó i la meva mare comprava habitualment a Santa Caterina o a la Boqueria. A cap de nosaltres ens feia falta sortir d’aquest entorn tan viu per proveir-nos  de tot.

L'atapeïda Rambla. Foto Gili.

Avui he fet un recorregut per una part d’aquests espais que tant vaig transitar. He començat per la part alta de la Rambla que, com sempre, presentava l’atapeïment de personal que l’ha fet famosa. És extraordinària la quantitat de gent que s’hi arriba a aplegar! Suposo que per a molts forasters la Rambla ve a representar l’exuberància Mediterrània al quadrat. Per mi era el conegut carrer veí que travessava per fer alguna diligència. Aquest matí m’he convertit en una turista més i l`hi he fet algunes fotografies.

Enderroc total. Foto Gili

L'antic Cafè de la Rambla als anys 20

Després de comprar el diari en un dels seus quioscos he decidit girar a l’esquerra per agafar el carrer de la Canuda i m’ha sorprès descobrir les imponents obres d’enderroc que es realitzen a l’edifici de la cantonada. Fins fa poc hi havia un botiga de moda però recordo haver llegit que antigament hi havia hagut un cafè-bar molt important anomenat "Cafè de la Rambla". Sembla ser que respectaran la façana amb les columnetes originals de l’entrada. M’he afanyat en buscar la font d’informació corresponent i si la voleu conèixer cliqueu aquí.

Volia retratar el vestíbul de l’Ateneu però precisament avui s’ha produït un tall de llum general a molts indrets de Barcelona i tots els edificis del carrer Canuda estaven a les fosques.

Tomba romana a la plaça de la Villa de Madrid. Foto Gili

A la necròpolis de la plaça Villa de Madrid sí que he pogut fer fotografies. Aquest cementiri de l’època romana, descobert accidentalment  l’any 1954,  ha sofert diverses remodelacions, així com l’estat general de la plaça que era molt diferent. Abans del descobriment, recordo que aquesta plaça només era un gran espai sense urbanitzar on la meva mare ens duia a jugar amb la galledeta i la pala quan la meva germana i jo érem petites. Ningú sospitava que sota aquella terra que remenàvem s´hi amagava tanta tomba. Fins hi tot puc recordar que, abans de la urbanització, s’hi va instal·lar una temporada una troupe d’equilibristes que nosaltres contemplàvem tranquil·lament des del terrat de casa.

Sala Mozart

També vull comentar que davant mateix de la plaça, existia la Sala Mozart, un local inaugurat l’any 1914 i enderrocat el 2003,  on s’hi havien celebrat tota classe d’espectacles. Darrerament estaven dedicats al públic infantil. Jo hi havia anat més d’una vegada.

La font gòtica a la plaça Santa Anna. Foto Gili

Al final del Portal de l’Àngel m’ha fet gràcia retratar la meva font preferida, la font gòtica redecorada amb unes delicioses ceràmiques del noucentista Aragay. Llàstima que la presència impertinent d’uns turistes impassibles espatlla l’encant del conjunt. Fins a mitjans dels anys cinquanta, la línia del tramvia 38 començava davant mateix de la font el seu parsimoniós recorregut fins a la Plaça Rovira. Costa imaginar aquell vell vehicle circulant actualment per aquest lloc amb la gentada que hi camina. 

Numismàtica Monge. Foto Gili.

Per acabar el recorregut he fet algunes fotografies de la plaça Cucurulla amb la bonica façana de la Numismàtica Monge, per desgràcia una altra víctima imminent de la nova llei d’arrendaments. La renovada Montfalcon sembla tenir més sort: en un edifici magnífic, ha sabut reinventar-se i aprofitar l’onada turística.

Art Montfalcon. Foto Gili.