LA MEVA CATEDRAL

Fotografia de família després del meu bateig a la Catedral

Dic la meva perquè des del naixement he mantingut un lligam molt estret amb la Catedral de Barcelona. Els meus primers plors ja devien ressonar enmig de les seves naus gòtiques el dia que em van batejar.
Abans, quan sortia de casa, a la Portaferrissa, tan sols calia seguir per  Boters i ja apareixia al meu davant. Les seves campanes eren la música de fons que ens acompanyava a tothora i solíem citar el repicar de la Tomasa, la campana més gran de totes, quan volíem expressar que un fet mereixia ser molt celebrat.

Foto Margineda

Foto Gili

De ben petits hi vaig dur als meus fills i més tard també hi he dut els meus néts, a veure l’ou com balla i a donar pa a les oques del claustre. És un lloc que m'ha acompanyat sempre. Quan em vaig traslladar al carrer Enric Granados podia veure l’agulla del cimbori des del balcó de casa i ara, des d’Ausiàs Marc, també la veig.

La plaça Nova de la meva infantesa

L’àmbit de la catedral de la meva primera infantesa era molt diferent de com és ara. La plaça Nova quedava molt més tancada. Hi havia una sèrie d’edificis, enderrocats el 1955, que encara recordo bé. Acabada la guerra ja s’havia produït un primer enderroc, el de les cases situades al davant mateix de la catedral, malmeses per les bombes. Llavors ja es va anar eixamplant la zona i es van edificar el grup de cases on hi ha ara l'hotel Colón. Finalment, tot plegat va convertir l’espai en una avinguda, que deixava al descobert l’antiga muralla i proporcionava perspectiva a la catedral.

El grup de cases enderrocades l'any 1955

Avui, amb el meu marit, m'hi he tornat a passejar amb la intenció de conservar l'ànim desapassionat del qui observa un lloc per primer cop, però dubto que ho hagi aconseguit.

L'interior de la catedral presentava un aspecte imponent: majestuosa i ben il·luminada, lluïa tot l'esplendor del gòtic; el cor m'ha semblat una meravella i els retaules de les capelles laterals els he trobat magnífics, molt ben restaurats i molt ben retolats. Crec que a la nostra catedral no se li ha atorgat la importància que es mereix.

El campanar del Pi llueix una senyera. Foto Gili

Amb paciència, m’he obert pas entre el turisme invasor (benvingut sigui!), fins arribar a  l’ascensor que condueix als terrats. Actualment, tan sols s’hi pot circular per un espai bastant limitat ja que encara estan en fase de restauració, però he fet algunes fotografies que m’han semblat interessants. Mentre hi érem les campanes Honorata i Eulàlia ens han obsequiat repicant l’hora més llarga, les dotze, salutació que ha estat reblada per altres campanars veïns i per un encantador concert del carilló de la Generalitat.

Arcades de les tres naus. Foto Gili

Retaule Gòtic de Lluís Borrassà. Foto Gili

Tomba de Santa Eulàlia a la cripta. Foto Margineda

Baptisteri. Aquí em van dutxar per primer cop. Foto Gili

De retorn a l’interior de la seu,  hem retratat alguns aspectes dels arcs gòtics, de les capelles laterals, de la cripta de Santa Eulàlia, i del baptisteri. Passant davant la porta de Sant Iu, he recordat aquella cap de turc, la carassa, que penjava de l’orgue i movia els ulls i la boca; de petita em feia terror. Actualment ja no hi és. La vaig tornar a veure fa uns anys en una mena de magatzem del trifori i encara em va esgarrifar. Ara l’han volgut reproduir en forma d’un capgròs més simpàtic, que surt al carrer en determinades celebracions i reparteix caramels a la quitxalla.

 Foto Gili

Gàrgola de l'unicorn. Foto Margineda

Sabata medieval. Foto Gili

Deambulant pel claustre, he saludat al remullat Sant Jordi de la font, (quantes vegades hi havia begut!), a les meves amigues les oques (avui no duia cap trosset de pa i em miraven suplicant) i després he sortit a l’exterior per retratar la gàrgola més punxeguda, la de l'unicorn i la curiosa peça de calçat situada al carrer Sant Iu, al costat de la finestra que correspon a la capella de Sant Marc, patró del gremi sabater. També he retratat la casa dels Canonges, antiga seu de la nostra Escola.

La casa dels Canonges. Foto Gili

De la Catedral de Barcelona i els seus voltants se'n podria parlar hores senceres però no és el cas. Per això us remeto a l’adreça on s’hi explica la seva història amb tots els ets i uts. Val la pena.